HISTORIAS DE MALALA 4 FINAL.

Per desgracia, en el seu país moltes persones creien que les dones no contaven per a res i que no podien tindre els mateixos drets i llibertats que els homes.


 A les dones les estaven prohibides moltes coses  o només podien fer les amb permis o acompanyades per algun home. Bo, excepte llavar la roba, cuinar o netejar la casa...

Els xics en canvi, podien anar on volgueren o amb qui volgueren:
- Papà, puc anar amb les amigues?
- Bé, però que tacompanyen els teus germans, Malala. -Va dir el pare.-
- Però, per què no puc anar a soles? Són les meues amigues!Quines normes més estúpides!
- A mi també m'ho pareixen, algun dia aconseguirem camviar-les.

Els meus pares pensaven que els xics i les xiques devien tindre els mateixos drets en tot. I, el més inportant, que tots devien anar a l'escola, no només els xics.

APARTE
A Malala le pegaron un tiro por no aber renunciado leer y estudiar. Pero sigue viva.Menuda suerte.   

Comentarios

  1. espero que os haya gustado las historias de Malala por cierto el tiro fue en la cabeza y ya tengo 10 años.

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Historias de Malala 1

SOMNI O REALITAT?

Historias de MALALA 2