SOMNI O REALITAT?

El diumenge després d'un cap de setmana meravellós, el meu germà Marcos i jo estaven tan tranquils, quan de sobte:

- Irati, Marcos que aquesta setmana no aneu a l'escola!Que esteu confinats!- Va dir la mare.
- Vaya que rotllo tota la setmana a casa i amb un muntó de deures!- Digerem Marcos i jo.
I així va ser...Al dia seguent ya teniem un muntó de treball que Mayte havia enviat als pares, pero va haver una cosa que en va encantar: el treball de socials!!!El treball tractava sobre la terra, les capes de la terra i els cossos celestes. Vaig estar tot el dia treballant ciencies.
Per la nit estava llegint al meu llit el meu llibre favorit quan de sobte: estava conduint una nau espacial!Era gegant.
Per la finestra es veia l'univers. Estava molt contenta, perque per fí havia cumplit el meu dessig d'anar a Júpiter.
Després em vaig girar i, OH!!Sorpresa, el meu germá estava d'arrere de mi.
Aleshores els dos junts varem arribar Júpiter. Era trescentes diuit vegades més gran que la terra!!Júpiter era el planeta més hermós de l'univers.
Després d'una estona passegant pel planeta, varem escoltar sorolls:
- Socors, socors!
Marcos i jo varem còrrer i al vore quí demanava ajuda, ens van quedar bocabadats. Eren alienigenes que havien aterrisat al lloc equivocat i estaven atrapats amb grosses cordes.Marcos i jo intentarem ajudarlos, pero no podiem soltar les cordes .Ens varem asaventar que l'omni tenia un llança-rajos i amb aixó vam conseguir alliberarlos.En agraïment per salvar-los, els alienigenes ens donaren una pedra màgica a cadascú, amb la cual podiem tornar a l'univers sempre que el dessitjarem.
- Irati, Irati que t'has quedat dormida mentres llegies!-Va dir la mare.
De sobte em vaig despertar i em vaig mirar la mà, teníala pedra màgica.Corregent, vaig anar a l'habitació de Marcos, ens varem mirar als ulls...Marcos també tenía la pedra a la seua mà.

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Historias de Malala 1

Imagen
Malala era i es una dona extraordinaria. Ella va deixar que les xiquetes anaren a l'escola. Voleu saber la seua historia?  Continua llegint. Malala va naixer el 12 de juliol de 1997 en una ciutat de la vall de Swat, en Pakistán. Els seus pares estaven molt contents. Ella era la seua primera filla! No obstant això, no tots estaven contents. Un dia un cosí del seu pare va vindre a la seua casa per a conèixer a Malala i regalarles un arbre genealògic, però quan va veure que ella era una xiqueta i no un xiquet es va enfadar. - Què llàstima que siga una xiqueta! -Per què ho dius?És una xiqueta meravellosa!-Va dir el pare. -En l'arbre només conten els homes, les dones no. -Tonteries!Les dones sóntan importants com els homes! Tan segurs d'això estaven els seus pares que le posaren de nom Malala. Si os ha gustado ponerlo en los comentarios o si tenéis alguna pregunta os responderé. CONTINUARA
Leer más

Historias de MALALA 2

Imagen
La situació a Pakistan era complicada, peró en 2007 ,   quan ella    tenia 10 anys tot va anar a pitjor . En especial,  per a les dones .  Un grup d'home s armats   ocuparen tot Swat. Eren talibans, un grup de fanàtics per als que qualsevol cosa divertida era una ofensa a Deu .  Es passejaven pels   carrers  armats per a esglaiar-les i posaven   bombes  per a destruir els llocs que els agradaven , com les escoles o els centres comercials. Per als talibans , les xiques teníen que quedar-se a casa i aprendre a netejar i a cuinar. No podien anar a l'escola, ni tindre amics i amigues. Com que eixa idea le va paréixer absurda, va desidir no fer-los cas. - Papà, mamà, jo vaig a continuar anant a l'escola . No vull ser una xiqueta tonta com ells volen. - Va dir Malala .- - Malala, ens pareix molt bé. Però hauràs d'anar molt en compte .  - Van dir els seus pare s.- - Sí, aniré en compte .
Leer más