HISTORIAS DE MALALA 3


El pare de Malala era mestre i creia que l'educació era la millor ferramenta que hi ha per a que les persones puguen construir coses belles.


En Swat, el seu pare va fundar varies escoles, algunes per a xics i altres per a xiques, ella anava a una d'eixes escoles.

Una vesprada, Malala va veure a dos xics vuscant coses entre el fem de l'abocador. Li va preguntar al seu pare que feien i la seua resposta li va omplir el cor de tristor.

- Papà, què creus que han perdut?
-Són xiquets pobres, Malala. Es pasen el dia buscant coses que puguen vendre i guanyar alguns diners per a la seua família. - Va dir el pare.
- I no van a l'escola?
- Ja veus que pot ser no puguen...

Va entendre que aleshores que la vida a Pakistan no sols era dificil per a les xiquetes, sinó que també ho era per a molts xiquets, sobretot per als més pobres.

Comentarios

  1. espero que os guste y que aprendais que las mujeres són iguales que los hombres.

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Historias de Malala 1

SOMNI O REALITAT?

Historias de MALALA 2