HISTORIAS DE MALALA 4 FINAL.
Per desgracia, en el seu país moltes persones creien que les dones no contaven per a res i que no podien tindre els mateixos drets i llibertats que els homes. A les dones les estaven prohibides moltes coses o només podien fer les amb permis o acompanyades per algun home. Bo, excepte llavar la roba, cuinar o netejar la casa... Els xics en canvi, podien anar on volgueren o amb qui volgueren: - Papà, puc anar amb les amigues? - Bé, però que tacompanyen els teus germans, Malala. -Va dir el pare.- - Però, per què no puc anar a soles? Són les meues amigues!Quines normes més estúpides! - A mi també m'ho pareixen, algun dia aconseguirem camviar-les. Els meus pares pensaven que els xics i les xiques devien tindre els mateixos drets en tot. I, el més inportant, que tots devien anar a l'escola, no només els xics. APARTE A Malala le pegaron un tiro por no aber renunciado leer y estudiar. Pero sigue viva.Menuda suerte.